La festa de la Mare de Déu dels Desemparats, tradicionalment, s’havia celebrat el segon diumenge de maig, però des de fa uns anys s’ha traslladat al primer diumenge d’Agost, coincidint amb les millors condicions climàtiques i amb la major afluència de visitants a la localitat.
Algímia també celebra festa a Santa Úrsula, que és la patrona de les xiques fadrines. Tradicionalment es feia el 21 d’octubre, però actualment s’ha trasdallat també a agost, el dia següent de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.
Dintre de les activitats de les festes patronals caldria destacar la nit del Play-Back, que organitzat per la gent d’Algímia s’ha consolidat com a un dels espectacles mes caracteristics de les festes.
Tambe es realitzen entre altres: Festival de Bandes de Música, Corre Focs, Balls amb orquestres, activitats esportives… i una gran varietat d’actes. No podriem oblidar-se de la Setmana Taurina, la qual porta al nostre poble gran quantitat de seguidors de la festa del bous.
Compta amb una certa tradició el porrat que té lloc en desembre, el diumenge després de la festivitat de santa Llúcia (13 de desembre), conegut com la fira de Santa Llúcia.
En Abril es celebra un dia dedicat a Sant Vicent Ferrer, patro d’Algímia, en el qual, i segons la tradició, es fa l’entra de Sant Vicent des de l’horta.
FESTES OBLIDADES:
Per diverses circunstancies sempre queden oblidades algunes festes que tenien gran tradició a les poblacións, este es tambe el cas del nostre poble i fem açi un xicotet recordatori.
SANT VICENT: Actualmen no es fa cap celebració especial a Algímia el dia de la festivitat de sant Vicent Ferrer, a banda, és clar, de la missa i la entrá del sant per l’horta. En canvi, antigament, i d’això deu fer quasi un segle, s’acostumava a fer una processó pels carrers de la localitat, el centre del qual era un veí del poble vestit de sant Vicent Ferrer. Situat en una gaveta, que devia imitar el púlpit, era portat fins a la plaça del Palillo. Ja en la plaça, un altre vei li exposava la necessitat d’aigua que tenien els camps i li suplicava que fes un miracle que portàs la tan desitjada pluja: «Este sant Vicent tan abraguerat, a vore si fa un miracle perquè ploga». Immediatament, davant l’expectació popular, des de dalt de les teulades uns altres veïns, tiraven aigua amb arruixadors.
ELS INOCENTS: Un altra celebració antiga, ja desapareguda, tenia lloc el dia dels Innocents, quan alguns veïns ixien pel poble fent pagar a tots una multa d’una aguileta (cinc cèntims).
SALPASSA: El dimecres sant era «el dia de la Salpassa». Es commemorava amb la bendició de les cases per part del rector i l’intercanvi de sal amb els veïns (la sal beneïda es canviava per la sal sense beneir). Els veïns obsequiaven el capellà a canvi amb ous o diners. Al mateix temps, els xiquets del poble anaven per tots els carrers amb maces, anunciant l’arribada del capellà, cantant diverses coples i pegant maçades contra parets, voreres i portes.
Antoni Ferrer Perales, que va ser rector d’Algímia quan encara es celebrava la Salpassa, ho conta de la següent manera: «Al Dimecres Sant el senyor rector eixia, revestit de capa morada, a beneir les cases; mentres, els xiquets atronaven l’aire a cops de maces de fusta fetes a posta per a l’ocasió: ho colpejaven tot: rastells, voreres, portes i parets… Mentre, les ames de casa aguardaven al dintell, les portes obertes i una tauleta a l’entrada amb sal i aigua. Quan passava el rector els donava a besar la creu i mesclava aigua i sal beneïdes amb les que hi havia a les taules; les dones li donaven o diners o ous: un parell, o mitja dotzena, segons la seua categoria econòmica» (1979:18).
